Notícies

Bretxa salarial i presència de la dona en posicions directives 2022

18 Mai 2022

01La presència de la dona en posicions directives torna a retrocedir després de la pandèmia, tot situant-se en el 16,8%, segons se’n desprèn de la 16ª edició de l’informe Bretxa salarial i presència de la dona en posicions directives 2022 d’EADA i ICSA Grup. Després de diversos anys d’evolució positiva, passant de l’11,8% de 2016 al 18,80% del 2021, l’any passat la quota de presència femenina en posicions directives va caure dos punts. Aquest descens és més evident en les posicions de Direcció General, on les dones representen només un 8,8%, Direcció Comercial (7,6%) i Direcció de Producció (5,9%). En canvi, hi ha una major presència de dones en les posicions de Direcció de Recursos Humans (32,9%) i de Direcció d’Administració i Finances (19,5%). Per tipus d’empresa, disminueix la quota de dones en grans empreses (19,4%) i mitjanes empreses (25%) i augmenta en la petita empresa (55,6%).

La segona conclusió de l’informe és que es manté la bretxa salarial entre homes i dones en totes les categories professionals. En xifres absolutes, la mitjana actual d’un directiu és de 88.129 euros bruts anuals mentre que les de la seva homòloga femenina és de 77.928 euros, la qual cosa representa una diferència salarial del 13,1%. En càrrecs intermedis parlaríem de 44.020 euros bruts anuals dels homes enfront dels 39.106 euros de les dones (12,6%) i en el cas dels empleats ells cobren 28.127 euros bruts anuals i elles 25.243 euros (11,4%).

A més, l’informe d’EADA i ICSA constata que les dones estan fins i tot millor preparades que ells a nivell formatiu malgrat tenir salaris inferiors assumint les mateixes posicions. Així un 42,8% de les dones tenen un màster o postgrau davant d’un 42,4% dels homes. També és més elevat el percentatge de dones amb estudis universitaris: representen un 47,8% enfront del 44,9% dels homes. I sense estudis universitaris, n’hi ha menys dones (9,4%) que no pas homes (12,8%).

Causes del retrocés

02Les autores de l’estudi, Indry Canchila, que és sòcia directiva d’ICSA Grup, i la Dra. Aline Masuda, han reflexionat sobre els diferents motius que han provocat aquest nou retrocés. Un dels principals és que després de la pandèmia s’ha tornat al presencialisme. Segons Canchila, “no s’ha aprofitat l’oportunitat de digitalització, teletreball i conciliació que va oferir la pandèmia, i les empreses estan instaurant el model presencial pre-Covid i de treball per hores, no per objectius”. En la seva opinió, “hem tornat als llocs de treball poc adaptables, poc flexibles, que no afavoreixen en absolut la conciliació personal i professional de les dones”.

En aquest sentit, la Dra. Masuda ha apostat per “redissenyar els llocs de treball tot prioritzant la gestió per objectius i el treball en equip”. Com a conseqüència, ambdues autores de l’estudi han coincidit a dir que “moltes dones que van accedir a una posició directiva durant la pandèmia s’han vist obligades a abandonar-lo o migrar cap a un càrrec intermedi, per les dificultats que tenien per conciliar”.

Un segon motiu és que les posicions directives continuen estan “molt masculinitzades” i és una tendència que no s’ha trencat i que pot continuar accentuant-se en els propers anys si no s’implanten models flexibles que facilitin la conciliació de les dones. Per a Aline Masuda, “la solució passaria per un canvi de legislació que promogui la conciliació, un canvi cultural en el món empresarial, més oportunitats per desenvolupar la seva carrera a l’empresa i l’equiparació salarial amb els homes”. Tal com ha apuntat, “a dia d’avui, la majoria de dones continua assumint les càrregues domèstiques i té menys poder adquisitiu, menys capacitat per a l’estalvi, per poder afrontar qualsevol situació econòmica adversa així com plantejar-se la seva futura jubilació amb garanties”.

La professora d’EADA s’ha referit també a la crisi financera que han patit les empreses a causa de la Covid: “Aquesta situació ha provocat que tots els professionals treballin més hores, el que ha perjudicat sobretot a les dones, precisament per les responsabilitats domèstiques que continuen assumint”. Per això, Masuda ha insistit en “educar a les properes generacions de dones per invertir aquesta tendència i aconseguir una distribució equitativa de les responsabilitats domèstiques”.