Notícies

Claus per generar impacte i innovació social

Cada cop sorgeixen més models de negocis rendibles, innovadors i d’alt valor social que estan canviant el món. El seu èxit radica en la seva capacitat per resoldre xacres socials com ara la pobresa, les desigualtats socials, l’atur o el canvi climàtic. A totes aquestes persones que estan darrere d’aquests projectes va estar dedicada la passada edició de l’Executive Meeting d’EADA 2016, celebrada el 27 de maig al Palau de Congressos de Catalunya. Es tracta de la gran cita dels Alumni d’EADA a la qual hi van assistir més de 500 persones, la majoria directius.

El repte d’aquesta edició passava per donar les claus per provocar el canvi i dur a terme projectes amb un alt impacte social. Per això, les ponències es van estructurar en quatre eixos d’acord amb els quatre agents de canvi: persones, equips, empreses i societat. I és que, segons hi va quedar palès, el canvi i l’impacte social ens competeix a tots, tant de manera individual com col·lectiva.

Persones

Què puc fer jo per canviar la realitat social? Aquesta és la pregunta que va centrar la ponència ‘No existeix el demà’ del Dr. Ruben Llop, professor del Departament d’Estratègia i Direcció de Persones d’EADA. “Tots podem canviar el món d’alguna manera però, per aconseguir-ho, hem d’imaginar-nos un futur millor i posar totes les nostres capacitats emocionals i intel·lectuals per garantir-ho”, hi va assegurar. I, tot fent al·lusió al títol de la seva ponència, va dir: “Si el teu cap i el teu cor t’inspiren a fer quelcom no esperis a l’endemà, fes-ho avui mateix”.

Això sí, va assenyalar, “molts cops quan ens plantegem un futur millor apliquem el que ja sabem, la qual cosa és un error i no té res a veure amb la innovació social”. Per evitar-ho, Llop va recomanar “veure les coses amb ulls nous, és a dir, preguntar-se, per exemple, què li succeeix a la persona que està exclosa socialment o al membre del meu equip que està desmotivat i trobar-ne una solució”.

D’altra banda, si parlem de persones hem de fer referència també a Specialisterne, una empresa que ofereix una àmplia gamma de serveix de consultoria a organitzacions de tot el món –sobretot pel que fa a sistemes informàtics i tractament de dades i documents-, la missió de les quals consisteix en ajudar a crear llocs de treball per a persones amb Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA). Segons va dir Francesc Sistach, director general a Espanya i a l’Amèrica Llatina, “aprofitem la perseverança, la constància i la passió pels detalls d’aquestes persones com un avantatge competitiu i com un mitjà per ajudar-les a obtenir un treball en el sector IT”. Són, per tant, “persones amb unes capacitats diferents, més motivades que la mitjana de la població, però que abans d’Specialisterne no tenien oportunitats laborals”.

Equips

“Els equips multidisciplinaris i multiculturals són aquells que generen idees disruptives que canvien el món”. Ho va dir Xavier Verdaguer, emprenedor català establert durant molts anys a San Francisco i que va fundar el 2011 l’Imagine Creativity Centre, un centre que identifica necessitats socials i que busca solucions concretes a partir de tecnologia innovadora i d’equips de diferents edats i backgrounds. Així ho va explicar Verdaguer: “Anem a empreses o entitats amb ganes d’impulsar projectes d’impacte. Al mateix temps, busquem emprenedors amb capacitat d’assumir riscos i amb ganes de canviar el món. El que fem a Imagine és unir aquests dos àmbits: empreses amb dificultats per dur a terme idees disruptives i joves emprenedors amb moltes idees d’impacte però sense recursos per convertir-les en projectes reals”.

L’última edició impulsada per l’Imagine Creativity Centre és l’Imagine mSocial 2016, els projectes finalistes de la qual es van presentar a l’Executive Meeting d’EADA. Aquest ha estat un programa d’innovació social que s’ha dur a terme a Barcelona i que ha tingut com a objectiu buscar solucions digitals a quatre reptes socials de Catalunya: millorar l’autonomia de les persones cegues, millorar l’atenció domiciliària a persones majors amb discapacitat, promocionar la regeneració urbana en barris desafavorits i, per últim, fer més eficient l’atenció als ciutadans des dels serveis socials públics.

Empreses

Les organitzacions també són responsables de crear valor des de l’acció social. Segons la Red Espanyola del Pacto Mundial de les Nacions Unides, les empreses tenen un compromís real amb el respecte pels drets humans, el compliment de les normes laborals, la preservació del medi ambient i la lluita contra la corrupció. Per aquest motiu, els acomiadaments massius derivats de la crisi econòmica no han estat en absolut una mesura sostenible per part de les empreses.

Així ho va manifestar José María Torres, president de Numintec, qui va advocar per “donar una segona oportunitat empresarial des del govern a aquelles persones que han fracassat en el seu negoci”. En la seva opinió, “és un fenomen que es dóna a Europa, on cada any tanca entorn un milió d’empreses, ans al contrari del que succeeix als estats Units, on existeix una regulació que els garanteix una segona oportunitat i que, per exemple, ha permès que existeixin Apple o Ford”. Segons Torres, “qualsevol persona té dret a entrar de nou en el procés productiu”.

A banda, a través d’IBM vam poder veure com les accions d’RSC poden estar integrades en tots els àmbits d’una empresa. Així, Enric Delgado, responsable de les estratègies de cloud computing d’aquesta companyia al sud d’Europa, va explicar com apliquen la seva tecnologia i l’experiència per resoldre problemes socials i ajudar a altres organitzacions socialment responsables. “Per exemple, col·laborem amb vàries ONGs o implantem els nostres sistemes informàtics en escoles amb pocs recursos o en hospitals que necessiten millorar la seva eficiència”, va assegurar. I hi va afegir de manera gràfica: “Nosaltres plantem la llavor, la gent la rega i comença a créixer quelcom nou”.

Societat

Impacte social, transformació, canvi... tots aquests termes que es van utilitzar en diverses ocasions durant la jornada es tradueixen en un major benestar social, més igualtat d’oportunitats per a qualsevol persona i mesures sostenibles que respectin el medi ambient. Un exemple que il·lustra perfectament aquesta idea és un projecte d"emprenedoria social dut a terme en una població indígena de Chiapas per la Secretaria d’Hisenda del govern de Mèxic on hi van col·laborar EADA, la Universitat de Harvard, el Banc Interamericà de Desenvolupament i l’ONG Potenciar Comunidades.

Segons la Dra. Elisabet Garriga, directora del Corporate Sustainability Impact Centre d’EADA, “vam dissenyar conjuntament amb els habitants del territori models de negoci viables i amb projecció de futur, els quals milloraran les condicions de vida dels seus habitants”. Com a resultat, s’hi va millorar la xarxa de transport públic així com l’accés al coneixement a les escoles a través del wi-fi i, a més, s’hi va dinamitzar la zona social i econòmicament, tot generant un efecte dominó en els municipis confrontants.

Un altre exemple força il·lustratiu és el de l’Escola Sant Gervasi de Barcelona. Es tracta d’una cooperativa de professors creada el 1970 amb un model pedagògic basat en el creixement personal i professional dels alumnes a partir de classes amb un enfocament eminentment pràctic, amb moltes activitats extraescolars incloses a la quota –i que també poden realitzar els pares–, amb un ampli coneixement científic i tecnològic –els alumnes reben classes de doctors científics– i amb un gran domini de les llengües estrangeres. Segons va afirmar el president executiu del centre, David Cos, “som més que una escola perquè fomentem les capacitats individuals i entenem l’educació com un procés evolutiu relacionat amb el creixement de les persones”.