Notícies

Les dones ocupen el 18’8% de les posicions directives a Espanya, quelcom més de 2 punts d’increment respecte l’any anterior, la qual cosa suposa la millor xifra des del 2008, just abans de l’inici de la crisi financera, quan es va assolir gairebé un 20%. En canvi, aquesta millora no s’ha vist reflectida en la direcció general, que continua estancada en un 8,8%. Quant a la bretxa salarial entre homes i dones, parlaríem del 14,4% (directius), 11% (posicions intermèdies) i 11,5% (empleats).

En xifres absolutes, la retribució mitjana actual d’un directiu és de 87.626 euros bruts anuals, mentre que la de la seva homòloga femenina arriba als 76.610 de mitjana. Aquestes dades es desprenen del 15è informe Bretxa salarial i presència de la dona en posicions directives 2021, presentat avui per ICSA Grup i EADA Business School. L’estudi s’ha elaborat a partir d’una mostra que recull dades salarials de més de 80.000 persones ocupades per compte aliè a Espanya, captades a través d’enquestes directes i plataformes tecnològiques com www.cuantomepagan.com.

Durant tot el període de la pandèmia es va reduir la presència femenina directiva i va augmentar la bretxa salarial. És a partir del 2016 quan la tendència s’inverteix, però no amb la proporcionalitat esperada. De fet, no s’han recuperat els valors de 2008, quan les directives representaven gairebé el 20 % i la diferència salarial era de l’11’9 %.

Segons Indry Canchila, enginyera industrial i sòcia directiva de consultoria d’ICSA, “sorprèn que no s’hagi vist reflectida una millora similar entre la presència directiva i la bretxa salarial”. En la seva opinió, "hem d’utilitzar correctament els instruments de transparència dins de les empreses, per la qual cosa les auditories retributives poden contribuir a canviar aquesta situació”.

De la seva banda, la Dra. Aline Masuda, professora d’EADA Business School i col·laboradora de l’informe, apunta que “les crisis, per definició, sempre perjudiquen la dona”. Tal com explica, “fins ara, l’equació ens indicava que a major presència directiva major igualtat salarial, però amb la COVID-19 no ha estat així; que hi hagi dones directives és clarament constatable, no així la bretxa salarial, més fàcil d’amagar”. Masuda considera que aquesta crisi pot ser diferent i hauria de forçar un replantejament en el model de direcció i organització del treball. “Hem descobert que amb el teletreball la presencialitat no és tan necessària, quelcom que afectava enormement a la conciliació i a la retribució de la dona”.

Les dones representen només del 8,8% de les directores generals en aquest país, una xifra clarament estancada des de fa anys. Dins de les àrees funcionals clàssiques, destaca la presència femenina a l’àrea de RR.HH. amb un 32’6%, seguida de la direcció financera amb un 19,8%. La direcció comercial que exigeix mobilitat freqüent i la direcció d’operacions i/o producció que acostuma a referir-se a carreres tècniques són àmbits típicament masculins.

Per dimensió   d'empresa

Del 18’8 % de dones directives, la petita empresa concentra més del 60 % de les posiciones directives femenines.

Canchila creu que “el sistema ha mostrat un comportament i una tendència diferent a la que veníem veient durant els darrers 10 anys, la qual cosa és positiva, però clarament insuficient. S’ha d’insistir en un esforç, tant en l’àmbit laboral com en el personal, per tal que aquest canvi pugui arrelar-se en la nostra cultura i forma de pensar”. Segons apunta, “les mesures preses fins a dia d’avui mai seran suficients si pervertim el sistema i només complim amb els mínims establerts per les normatives”.